Barcelona la conformen 73 barris que tenen orígens històrics i evolucions molt diversos.
Tots tenen elements que sumen per fer de Barcelona un bon lloc on desenvolupar el projecte vital del veïnat, on fer efectiu el dret a la ciutat, en el seu sentit més ampli. Això no obstant, el desenvolupament asimètric d’alguns barris al llarg del temps ha generat desigualtats socioeconòmiques importants. En els últims anys, malgrat la recuperació que assenyalen molts indicadors, les diferències territorials han augmentat.
Davant d’aquesta situació, el Govern pren el compromís de treballar per reduir aquestes desigualtats entre els barris en àmbits tan fonamentals com l’habitatge, l’espai públic, l’educació, la salut i la creació de condicions per a la millora de l’activitat econòmica. Per això defineix accions per aconseguir territoris resilients, que sumin les capacitats dels veïns i veïnes.
En aquest context neix el Pla de Barris, com una iniciativa municipal de millora de les condicions de vida als barris de la ciutat. Té com a objectiu principal reduir les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat. El Pla de Barris està concebut com un instrument en la lluita contra l’increment de les desigualtats socials a la ciutat. A més, pretén abordar els efectes negatius que es deriven de la concentració dels nivells de renda més baixos en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i la legitimitat de l’Ajuntament amb la iniciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció veïnal. Amb aquest criteri, el Pla de Barris vol incidir en quatre àmbits d’actuació estratègica: drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana.
Així, els principals trets del Pla de Barris, entès com a eina per aconseguir un abordatge integral i transversal de les mancances de cada territori, són els següents:
- La dotació de recursos extraordinaris.
- La transversalitat de les actuacions que ha d’implicar el treball entre diferents àrees de l’Ajuntament.
- La voluntat de col·laboració interadministrativa.
- L’apoderament veïnal, tant en la definició com en el seguiment i la gestió del programa.
- El reforç i el protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats.
- La capitalització de l’experiència en els processos de transformació urbana a Barcelona i a Catalunya.
- El compromís d’avaluació i de rendició de comptes.
